Salta al contingut
dilluns, 16 de novembre del 2026Catalunya · AndorraCercaTens informació?

Periodisme d’investigació a banda i banda de la frontera

AnàlisiCulturaAndorra

Inclou la catedral de la Seu d'Urgell i el castell de Foix

Andorra es queda el nom de la candidatura a la UNESCO i n'assumeix només el 8% del pressupost

La candidatura conjunta per reconèixer el patrimoni del Coprincipat inclou dos monuments emblemàtics de Catalunya i França. El repartiment econòmic, tanmateix, revela una contribució molt desigual entre els participants.

Escolta la notícia
Velocitat de reproducció
/

Comparteix
conjunt catedralici

Més llegides


Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra. Aquest és el títol de la candidatura que es presentarà a la UNESCO perquè la inclogui a la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Es tracta d'una candidatura transnacional, molt al gust de l'organisme internacional, que inclou el conjunt catedralici de la Seu d'Urgell, el castell de Foix i edificis del romànic andorrà. La candidatura és compartida, però la marca té un beneficiari evident. Un beneficiari que els comptes revelen que només n'assumeix el 8% del cost de la candidatura.

D’un cost total d’1.865.363,10 euros, el Govern andorrà té assignats 150.025,62 euros: un 8,04%. L’Arieja concentra 831.250,86 euros; l’Ajuntament de la Seu, 563.047,04, i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, 321.039,58. Les dues administracions urgellenques sumen 884.086,62 euros, gairebé sis vegades el pressupost andorrà.

La desproporció en l'aportació no és només pressupostària. La Seu aporta Santa Maria, l’única catedral íntegrament romànica conservada a Catalunya. La seva escala arquitectònica, la condició de seu episcopal i la singularitat del conjunt permeten defensar-la com la peça estrella del patrimoni religiós de la candidatura. Les petites esglésies andorranes no tenen una monumentalitat equiparable.

Per què, doncs, els monuments andorrans esdevenen eix vertebral de la candidatura? Perquè no s’ha construït com una selecció d’excel·lència arquitectònica del romànic, sinó com una explicació de la formació i la continuïtat del Coprincipat. Les esglésies testimonien l’organització de les comunitats de les valls; els jaciments i la Casa de la Vall completen aquest relat. La seva presència respon al fil històric escollit, no a una superioritat artística sobre la catedral. Així ho planteja la documentació presentada a la UNESCO.

Precisament aquí rau la decisió política qüestionable: s’ha acceptat un relat en què una catedral excepcional i el castell de Foix queden integrats sota una denominació que culmina en el Coprincipat d’Andorra. La Seu i Foix aporten dos monuments fonamentals, però desapareixen del títol. La història és compartida; el nom que en surt projectat internacionalment és el d’Andorra.


El benefici no es limita a ingressar una subvenció. També consisteix a participar en activitats de promoció, difusió i accessibilitat patrimonial i a associar el propi nom a monuments de primer ordre situats fora de les fronteres. Capitalitzar la projecció d’un conjunt és una manera de rendibilitzar la cooperació. I en la denominació de la candidatura, Andorra ha aconseguit una centralitat que no es correspon amb el seu pes pressupostari dins de PYRÉPAT.

Catedral de Santa Maria d'Urgell
Façana principal de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, a La Seu d’Urgell.

Què han negociat l’Alt Urgell i Foix?

El desequilibri posa en evidència la feblesa negociadora —o l’excessiva complaença— dels representants de l’Alt Urgell i de Foix. Els seus territoris concentren la major part del pressupost del projecte de cooperació i aporten dos conjunts monumentals essencials a la candidatura, però han acceptat una denominació que els deixa en segon terme.

El retret els interpel·la directament: com s’explica que aquesta contribució patrimonial, econòmica i de gestió no s’hagi traduït en una exigència elemental de visibilitat? Liderar un projecte, aportar-hi una catedral excepcional i acabar fora del nom de la candidatura no sembla un èxit negociador.

La conclusió, com en tants altres àmbits de la política catalanoandorrana, és que el Principat ha sabut defensar la seva marca, però fa molt palesa la pregunta de què han defensat els altres.


Comparteix

Notícies relacionades

Comentaris

Esperant la verificació de seguretat…

Els comentaris es publiquen després de la revisió de la redacció.

Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer a opinar.