Salta al contingut
dilluns, 16 de novembre del 2026Catalunya · AndorraCercaTens informació?

Periodisme d’investigació a banda i banda de la frontera

ReportatgePolíticaEspanya

29N: les implicacions d’un canvi de govern a la frontera catalanoandorrana

La campanya electoral arrenca amb els contenciosos territorials, migratoris i sanitaris entre Espanya i Andorra encara oberts. El Principat ha fet del temps un aliat diplomàtic, però els acords fiscals i policials obtinguts per Rajoy recorden que les regles poden canviar. El 29-N podria alterar una relació en què les negociacions han prosperat més que el compliment dels compromisos.

Escolta la notícia
Velocitat de reproducció
/

Comparteix
Cartell al Passeig

Més llegides

Espanya s'encamina a unes eleccions crucials i Andorra té motius per observar amb especial atenció què passarà a les urnes el pròxim 29 de novembre. El resultat dels comicis pot modificar substancialment unes relacions bilaterals que durant els governs de Pedro Sánchez han estat caracteritzades per la proximitat institucional i la determinació de dur el Principat gairebé de bracet cap a una integració més estreta amb el seu entorn europeu. Un eventual relleu polític a Madrid obriria la porta a una revisió de les prioritats diplomàtiques espanyoles, en un moment en què continuen oberts conflictes que afecten directament la sobirania territorial  -amb el parc solar del Planell de la Tossa pressionant sobre la línia divisòria-, la seguretat fronterera, la immigració, les expulsions penals i la reciprocitat sanitària.

Però les implicacions electorals van molt més enllà de Madrid. A Catalunya, la política de cooperació del govern de Salvador Illa amb l'executiu de Xavier Espot també està sota examen. Mentre els dos governs anuncien avenços en projectes com l'aeroport Andorra-la Seu d'Urgell, el Tramvalira o la petició andorrana d'una zona econòmica especial a Organyà, la comarca catalana continua sense veure satisfetes algunes de les seves reivindicacions més elementals i posa en solfa la qüestió de qui està marcant realment les prioritats de les relacions frontereres. Amb una visible golejada a favor del Principat, que aconsegueix colar les seves prioritats.

Una ullada a l'hemeroteca permet comprovar com han basculat aquestes relacions. Així, durant el mandat de Mariano Rajoy, Espanya va aconseguir ampliar les obligacions fiscals del Principat i va negociar un nou conveni de cooperació policial. Dos instruments que permeten posar en perspectiva els resultats tangibles de les diferents etapes diplomàtiques. No cal anticipar el resultat electoral per identificar les qüestions que quedaran damunt la taula del pròxim executiu: la defensa dels límits territorials espanyols, la gestió de les expulsions penals andorranes, les condicions d'aplicació de l'Entry/Exit i l'exigència de contrapartides reals a un país que es beneficia intensament de les infraestructures i els serveis dels seus veïns.

El precedent de Rajoy posa de manifest que negociar amb Andorra també implicava obtenir compromisos i compliments de retorn. El 8 de gener de 2015, Mariano Rajoy es convertia en el primer president del govern espanyol en fer una visita oficial a Andorra. Aquell desplaçament culminava amb la signatura d'un conveni per evitar la doble imposició i prevenir l'evasió fiscal, un acord que ampliava els mecanismes d'intercanvi d'informació entre els dos països. El conveni negociat pel govern del Partit Popular amb l’executiu d’Antoni Martí anava força més enllà del primer acord d’intercanvi fiscal de 2010. Andorra acceptava ampliar les seves obligacions de transparència tributària i reforçar la cooperació amb l’administració espanyola. Una concessió de considerable abast per a un Principat històricament gelós de la seva discreció fiscal i poc o gens inclinat a compartir informació amb les autoritats estrangeres. L’acord entraria en vigor el febrer de 2016.

Durant aquella etapa, l'ambaixador espanyol era Manuel Montobbio, diplomàtic de carrera nomenat pel govern del Partit Popular. La seva representació va coincidir també amb la signatura, el setembre de 2015, d'un nou conveni bilateral de cooperació contra la delinqüència, acordat entre el ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i el seu homòleg andorrà, que aleshores era justament Xavier Espot, actual cap de Govern. El text, que entraria en vigor el juliol de 2021, establia mecanismes de col·laboració contra el crim organitzat, el tràfic de persones, la immigració irregular i diferents formes de delinqüència transfronterera.

200 hectàrees en disputa que continuen sense resoldre’s cinc anys després

L'arribada de Pedro Sánchez a La Moncloa va comportar un canvi significatiu en la representació diplomàtica espanyola. El juliol de 2018, el govern socialista va nomenar ambaixador a Andorra Àngel Ros, exalcalde de Lleida i expresident del PSC. El seu mandat, que es va prolongar fins al febrer de 2023, va estar marcat per un discurs favorable a l'aprofundiment de les relacions institucionals i al suport espanyol a l'acostament d'Andorra a la Unió Europea.

Però va ser precisament durant aquells anys quan va esclatar públicament una de les controvèrsies territorials més delicades entre els dos estats. El novembre de 2021, una investigació d'EL ESPAÑOL va denunciar discrepàncies entre les cartografies espanyola i andorrana que afectaven aproximadament 200 hectàrees de territori fronterer. El conflicte va aflorar al Planell de la Tosa, on els Agents Rurals van documentar que una instal·lació fotovoltaica construïda des d’Andorra ocupava 16.000 metres quadrats de territori espanyol, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, segons la cartografia oficial espanyola. Per dimensionar la controvèrsia territorial, les prop de 200 hectàrees en disputa equivalen a una quinzena d’illes de Perejil, l’illot que l’any 2002 va situar Espanya i el Marroc davant d’una de les seves crisis diplomàtiques més greus.

La reacció pública de Ros va resultar com a mínim controvertida: l'ambaixador va qüestionar la intervenció dels Agents Rurals, argumentant que aquell cos no tenia competències per delimitar fronteres internacionals. La inspecció, però, havia estat requerida per la mateixa direcció del Parc Natural de l'Alt Pirineu, després de detectar que una instal·lació fotovoltaica ocupava terrenys d'un espai natural protegit. L'ambaixador semblava voler tapar el sol amb un dit, una cortina de fum en favor del Principat davant les conclusions d'uns treballs tècnics que apuntaven que la instal·lació no es trobava íntegrament en territori andorrà. Aquest extrem, el mateix Ros es va veure obligat a reconèixer-ho. 

L'actual ambaixador espanyol, Carlos Pérez-Desoy, nomenat el febrer de 2023, novament pel govern socialista, reconeixia el passat 20 d'octubre que les negociacions sobre delimitació territorial encara es trobaven en la fase d'identificació dels punts de discrepància. La previsió és concloure aquesta etapa abans de final d'any i passar posteriorment a la negociació de les solucions. Cinc anys després, el litigi continua sense perspectives clares de resolució. La manca de fermesa de Madrid quedava palesa en una compareixença en què Pérez-Desoy defensava una frontera «més porosa, més amable» i descrivia unes negociacions presidides per la confiança, sense línies vermelles.

Ambaixada
Exterior de l’Ambaixada d’Espanya al Principat d’Andorra.


Les expulsions penals d’Andorra, al marge del Tractat de bon veïnatge amb Espanya

Les expulsions penals, o "patates calentes", com es coneixen en cercles vinculats a l'ordre públic, que Andorra deixa a la frontera tenen repercussios en la comarca veïna de l'Alt Urgell. Andorra va registrar 82 expulsions penals el 2025, després de les 88 de l'any anterior, segons les dades de la Fiscalia andorrana.

La controvèrsia ja havia arribat a Madrid. El febrer de 2025, el mateix Diari d’Andorra revelava que el Govern espanyol exigia canvis en els foragitaments i les expulsions del Principat, davant el desequilibri dels trasllats cap a Espanya respecte de França i la inobservança del dret internacional. El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, havia traslladat personalment les exigències a Xavier Espot. Una pràctica que subvertia el Tractat de bon veïnatge de 1993 i les obligacions d’Andorra envers la seguretat interior espanyola. L'abril de 2026, la Plataforma Ciutadana Acció-La Seu d'Urgell també va denunciar que persones expulsades d'Andorra per delictes com agressions sexuals i altres infraccions greus acabaven entrant a territori alturgellenc.

L’excepció europea negociada per Andorra

La controvèrsia sobre les expulsions penals coincideix amb un moment decisiu per al sistema europeu de control de fronteres Entry/Exit. Andorra ha aconseguit evitar els controls sistemàtics a les seves fronteres a canvi de sotmetre els permisos de residència de ciutadans extracomunitaris a verificacions de seguretat per part d’Espanya i França. La paradoxa és que el Principat ja havia assumit obligacions de control previ en un conveni vigent des del 2003, que ha deixat sense complir durant més de dues dècades. Ara, Brussel·les li concedeix una exempció a canvi de renovar un compromís que Andorra ja havia adquirit i incomplert.

Reunió Illa Espot
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, durant una reunió al Palau de la Generalitat, a Barcelona.

Illa impulsa els projectes estratègics d’Andorra mentre els compromisos amb l’Alt Urgell continuen pendents

Si la política espanyola determina una part de les relacions amb Andorra, la Generalitat de Catalunya controla una altra part essencial dels expedients. El govern de Salvador Illa ha situat els interessos estratègics d'Andorra al centre de la seva agenda transfronterera, amb projectes com l'aeroport Andorra-la Seu d'Urgell, el Tramvalira i la zona econòmica especial d'Organyà. En aquest últim cas, l'ambaixadora andorrana Noëlia Souque ha reconegut que el Principat ja havia treballat amb empreses pròpies una proposta fiscal per negociar amb la Generalitat. Un govern d'un país tercer participant en el disseny d'avantatges tributaris per a les seves empreses dins de Catalunya. 

La ministra andorrana d'Afers Exteriors, Imma Tor, tampoc no es va perdre en subtileses quan, en unes declaracions a RTVA el passat 16 d'octubre, va reconèixer que disposar de l'AECT constituïda seria útil per «demanar i obtenir fons». Una franquesa que, si més no, estalvia haver d'interpretar les veritables prioritats del Principat. Els projectes d'interès andorrà  com el Tramvalira avancen a l'agenda institucional mentre el compliment dels compromisos sanitaris amb Catalunya continua pendent.

Els contenciosos acumulats durant anys continuen oberts, testimoni d'una diplomàcia espanyola que ha passat anys picant ferro fred, mentre Andorra alimentava les negociacions amb un foc de palla: amb prou flama per encendre expectatives, però massa feble per forjar els acords.


El 29-N també es jugarà a la frontera

Les dificultats de la diplomàcia espanyola dibuixen una geografia de desacords que s'estén de Washington a Rabat, passant per Israel, Algèria i Nicaragua. Andorra ocupa un lloc discret en aquest mapa, però els contenciosos pendents podrien adquirir una altra dimensió si les urnes del 29-N alteressin l'orientació de la política exterior de Madrid. Una eventual alternança deixaria en l'aire la continuïtat de l'ambaixador Carlos Pérez-Desoy, amb la paradoxa que el mateix canvi polític que podria posar fi a la seva missió també podria conferir-li, si romangués al càrrec, el suport institucional i el marge d'actuació necessaris per afrontar amb més fermesa els expedients pendents.

A diferència del seu predecessor, Pérez-Desoy coneix prou bé els laberints de la diplomàcia. Els seus tres destins a l’Havana el van situar enmig de les tensions entre Cuba i els Estats Units, des de la detenció d’Alan Gross fins a l’enduriment de les sancions nord-americanes, passant per l’huracà Irma i els darrers anys de l’era dels Castro. A Andorra, tanmateix, ha trobat una dificultat d’una naturalesa més discreta i persistent: la d’uns desacords que semblen sobreviure indefinidament a les negociacions destinades a resoldre’ls. Amb un suport polític insuficient de Madrid i una Delegació de la Generalitat, encapçalada per Anna Vives, més receptiva a les prioritats andorranes que a les exigències de reciprocitat catalanes, el marge de maniobra de l’ambaixador ha estat estret.

No sembla casual, doncs, que la recent exclusió d’Andorra de l’accés directe a les bases de dades europees de seguretat pugui ser un primer indici del canvi de pas d’una diplomàcia espanyola que comença a fer valer la seva capacitat de fixar límits. Pérez-Desoy sembla haver advertit el canvi de vent amb la perspicàcia de qui coneix els temps de la diplomàcia i sap reconèixer quan les circumstàncies comencen a exigir una altra fermesa. Una manca de fermesa especialment significativa en unes relacions en què, malgrat la desproporció entre els dos estats, ha estat sovint el peix petit qui ha marcat el corrent i el gran qui s’hi ha deixat portar.

Tampoc no ha contribuït a calmar les aigües la persistència dels incompliments, que ha acabat traslladant el malestar dels despatxos diplomàtics a l'Alt Urgell, especialment per les conseqüències de la política migratòria andorrana. Un escenari que adquiriria una dimensió política més delicada amb un canvi de govern a Madrid, tenint en compte l'escassa disposició a les concessions que mostren els partits de la bancada dreta del Congrés en aquesta matèria.

El 29-N podria marcar un punt d'inflexió en les relacions entre Espanya i Andorra. Els contenciosos acumulats durant anys continuen oberts, testimoni d'una diplomàcia espanyola que ha passat anys picant ferro fred, mentre Andorra alimentava les negociacions amb un foc de palla: amb prou flama per encendre expectatives, però massa feble per forjar els acords. De reunió en reunió, de promesa en promesa, fins a convertir l'incompliment dels compromisos en una anomalia gairebé rutinària.




Comparteix

Notícies relacionades

Comentaris

Esperant la verificació de seguretat…

Els comentaris es publiquen després de la revisió de la redacció.

Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer a opinar.