Salta al contingut
dilluns, 16 de novembre del 2026Catalunya · AndorraCercaTens informació?

Periodisme d’investigació a banda i banda de la frontera

Política

OFENSIVA CONTRA LES BANDES

Bukele declara la guerra a les bandes d’Haití

El Salvador trasllada la seva ofensiva contra el crim organitzat a Haití, on les bandes armades controlen bona part de la capital. Una operació que obre un nou capítol en la crisi de seguretat del país.

Escolta la notícia
Velocitat de reproducció
/

Comparteix
Bukele
Nayib Bukele, acompanyat de la seva cúpula de seguretat. Font: Telediario Costa Rica.

Més llegides

Hi ha països on el crim organitzat desafia l'Estat. A Haití, ha acabat ocupant-ne el lloc. Les bandes controlen barris sencers, administren la violència i decideixen qui pot circular pels carrers. Han aconseguit alliberar milers de presos i impedir el retorn d'un primer ministre al seu propi país. Les institucions continuen existint, almenys formalment. El seu poder real resulta força més difícil de localitzar.

És en aquest escenari que Nayib Bukele ha decidit intervenir. El president d'El Salvador ha desplegat més de 2.000 soldats a Haití, en una operació desencadenada pel segrest de quatre tècnics d'aviació salvadorencs el passat 18 d'octubre. Tres setmanes després, el seu parador continuava sent desconegut. L'únic rastre localitzat era el vehicle calcinat en què viatjaven.

La resposta salvadorenca ha estat considerable. Patrulles militars als carrers de Port-au-Prince, helicòpters de reconeixement i els primers enfrontaments amb les organitzacions armades. L'arribada dels soldats també ha revifat l'activitat de la policia haitiana, que ha reprès l'ofensiva contra les bandes amb el suport internacional.

Entre els primers resultats figura la mort anunciada d'un dirigent criminal del sector de Boston, a Cité Soleil, un dels barris històricament dominats pels grups armats. El Parlament salvadorenc, mentrestant, ha ampliat la missió fins a l'octubre del 2027.

Un país administrat pels delinqüents

La situació d'Haití ha adquirit unes proporcions difícils d'imaginar des d'Europa. Les estimacions recollides per VisualPolitik situen entre el 70% i el 90% de Port-au-Prince sota el control de les organitzacions criminals. Al voltant de la capital operen almenys 26 bandes, moltes agrupades sota la coalició Viv Ansanm, amb entre 12.000 i 20.000 integrants.

El 29 de febrer del 2024, mentre el primer ministre Ariel Henry negociava a Nairobi el desplegament d'una força internacional, les bandes van executar una ofensiva coordinada contra les institucions haitianes. Van assaltar les principals presons, van alliberar més de 4.000 reclusos i van atacar l'aeroport internacional per impedir que Henry tornés al país.

L'11 de març, el primer ministre anunciava la dimissió. Els criminals havien aconseguit expulsar de facto el cap del Govern. Un resultat que, en qualsevol altre país, hauria estat considerat una catàstrofe institucional extraordinària. A Haití es va incorporar a la successió habitual de catàstrofes.

La degradació també afecta els infants. Segons dades de l'UNICEF citades a l'anàlisi, aproximadament la meitat dels membres de les bandes serien menors d'edat. Alguns tindrien tot just nou anys. Les organitzacions criminals han trobat en la misèria i l'absència d'institucions una font de reclutament pràcticament inesgotable.

El mètode Bukele arriba al Carib

El març del 2022, després d'un cap de setmana amb 87 assassinats, Bukele va declarar el règim d'excepció a El Salvador i va ordenar una ofensiva massiva contra les maras. Els militars van entrar als barris, la policia va multiplicar les detencions i el Govern va construir el Centre de Confinament del Terrorisme (CECOT), una presó amb capacitat per a 40.000 interns.

Les dades oficials apunten que les detencions acumulades s'acosten a les 93.000. La violència homicida es va reduir dràsticament i les maras van perdre bona part del control territorial que havien exercit durant dècades. La transformació de la seguretat salvadorenca va donar a Bukele una projecció internacional extraordinària. Ara, el president trasllada aquella experiència a un país on les bandes han assolit una capacitat militar i política encara més inquietant.

A Haití, els salvadorencs s'incorporen a un dispositiu que, entre forces internacionals, policies haitians i contractistes privats, podria reunir aproximadament 11.000 efectius armats.

La guerra es desenvolupa en barris com Cité Soleil, Bel Air o Martissant, una successió de cases amuntegades, carrerons estrets i construccions improvisades. Els criminals coneixen el territori amb una precisió que cap exèrcit estranger pot adquirir en unes setmanes. Els vehicles blindats difícilment poden penetrar en determinats carrers i les emboscades formen part de la vida quotidiana.

dades


Un país sense pràcticament exèrcit

L’arribada de les tropes de Bukele ha reforçat un dispositiu militar tan heterogeni com revelador de la ruïna institucional d’Haití. Als més de 2.000 soldats salvadorencs s’hi afegeixen uns 1.500 efectius de la força internacional i prop de 200 mercenaris vinculats a Erik Prince, fundador de Blackwater, que combaten les bandes amb drons explosius. Les forces haitianes completen aquest exèrcit improvisat: dels 13.500 policies que consten en plantilla, només uns 6.000 estan en servei, mentre que l’exèrcit nacional amb prou feines disposa de 900 homes, majoritàriament enginyers, metges i agrònoms. En total, prop d’11.000 efectius per intentar restablir una autoritat que l’Estat va perdre fa anys. La paradoxa és cruel: Haití necessita soldats estrangers fins i tot per garantir allò que hauria de constituir la primera obligació d’un govern, que els seus ciutadans puguin sortir al carrer sense haver de demanar permís als criminals.

La paradoxa d'un país sense presons

Hi ha un detall que resumeix admirablement l'abast de la fallida haitiana. Port-au-Prince ha arribat a quedar sense cap presó operativa.

Les bandes van assaltar les principals instal·lacions penitenciàries el 2024 i en van alliberar milers de reclusos. L'Estat ha perdut fins i tot una de les seves facultats més elementals: mantenir empresonats els delinqüents que aconsegueix detenir.

La situació introdueix una dificultat considerable en l'ofensiva de Bukele. Recuperar un barri exigeix soldats; conservar-lo requereix policies, jutges, presons i una administració que continuï funcionant quan els militars hagin marxat.

La història recent del país ofereix exemples abundants d'aquesta fragilitat. El 1994, els Estats Units hi van desembarcar amb més de 20.000 soldats. El 2007, les Nacions Unides van mobilitzar 700 militars i 34 vehicles blindats per recuperar Cité Soleil. Les operacions van aconseguir resultats militars, però les estructures criminals van acabar reconstruint-se. Després de la retirada dels cascos blaus el 2017, Haití va encadenar noves massacres, l'aparició de coalicions criminals i l'assassinat del president Jovenel Moïse el 2021.

Gairebé vint anys després, els militars tornen a entrar als mateixos barris. Han canviat els uniformes, les missions i els dirigents criminals. La població continua patint les conseqüències d'una autoritat pública que ha estat incapaç de mantenir-se. Bukele arriba a Haití amb una experiència singular: haver aconseguit desarticular el domini territorial d'unes organitzacions criminals que durant dècades havien condicionat la vida d'El Salvador. El seu exèrcit entra ara en una capital on les bandes han arribat a imposar-se al mateix Govern.

Durant dècades, la comunitat internacional ha enviat soldats a Haití, ha anunciat operacions de pacificació i ha acabat retirant-se. Les bandes, en canvi, sempre s'hi han quedat. Bukele acaba d'entrar en aquesta història. I aquesta vegada els criminals tenen davant un president que ja ha fet de la seva derrota el centre de tota una política de seguretat.


Comparteix

Notícies relacionades

Comentaris

Esperant la verificació de seguretat…

Els comentaris es publiquen després de la revisió de la redacció.

Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer a opinar.